Bon dia, nivell C1!
Has arribat al nivell avançat, així que toca parlar de l'elefant a la sala: quina és la forma correcta? En valencià, la normativa oficial la fixa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), creada per la Generalitat el 1998. Les seues Normes d'Ortografia (les "Normes del Puig", 1981, actualitzades) i el Diccionari normatiu valencià són el teu mapa. Bona notícia: l'AVL accepta moltes formes genuïnament valencianes com a plenament estàndard. No cal "parlar com a Barcelona" per ser correcte.
💡 Truco: en l'examen de la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià) val tant això com açò, tant aquest com este. L'important és ser coherent dins del mateix text.
Demostratius i adverbis: la tria valenciana
| Forma valenciana | Forma general | Significat |
|---|---|---|
| açò / això / allò | això | esto / eso / aquello |
| este / aqueix / aquell | aquest / aqueix | este / ese / aquel |
| ací / ahí / allí | aquí / allí | aquí / ahí / allí |
| hui | avui | hoy |
Observa que el valencià conserva el sistema de tres graus (ací, ahí, allí; este, eixe, aquell), igual que el castellà. Per això ens resulta tan natural als hispanoparlants.
Verbs: les terminacions que ens identifiquen
- Primera persona del present: jo cante, jo parle (valencià) enfront de jo canto (general). Totes dues són normatives.
- Verbs incoatius: servisc / servix (-esc, -ix) enfront de serveixo / serveix. Al País Valencià tria entre -isc/-ix o -esc/-eix.
- Verbs en -ir: eixir (salir), ixir, sortir; vindre (venir), véncer.
- Subjuntiu: que cantem, que partisques, que vullgues (valencià) per que vulguis.
- Primera persona plural: cantem, mengem, amb mos i ens com a pronoms; l'estàndard escriu ens, però mos és viu al registre oral.
Lèxic: parelles de sinònims
Una gran riquesa de la llengua és que molts mots tenen doblets acceptats per l'AVL.
| Valencià | Altra forma | Español |
|---|---|---|
| xicotet | petit | pequeño |
| vesprada | tarda | tarde |
| rebost | despensa | despensa |
| bessó | gemel | gemelo |
| dacsa | blat de moro | maíz |
| poal | cubell | cubo |
💡 Truco: quan dubtes, busca la paraula al DNV (Diccionari normatiu valencià) en línia. Si hi apareix, és correcta, i prou.
Ortografia que sorprén els castellanoparlants
- Accent obert i tancat: cafè (obert), perquè (tancat), cançó. L'accent diferencia /ɛ/ de /e/.
- Dièresi: reüll, veïna, lingüística.
- Ela geminada: col·legi, intel·ligent, amb punt volat. No és "col.legi" ni "colegi".
- Apòstrof i article: l'home, l'avi, però la unió, la història.
- Els verbs amb c/ç: plaça, lletra, xiquet.
Errors típics en castellanoparlants
- Calcs: dir tinc que anar per he d'anar o he d'anar-me'n.
- Pronoms febles: confondre li i els: Li ho done al meu avi i Els ho done als meus avis.
- Barrejar formes: escriure jo canto i ací en el mateix text sense criteri. La coherència és la clau.
- Escriure avuí o ui: la forma valenciana és hui.
Històries amb Vicent, Neus i Fartó
Lucía, ja preparant el C1, escriu per al periòdic local. El director li demana que revise un article amb Vicent. L'iaio llig en veu alta: "Jo cante cada vesprada...". Neus, estudiant de Filologia, aixeca la mà: "Iaio, açò és valencià estàndard!". Vicent somriu i respon: Si és correcte, és correcte, xiqueta! Fartó, mentrestant, dorm damunt de l'Informe de l'AVL, i diu Vicent que "ell també el considera una lectura pesada".
Reto
Escriu un paràgraf de 6 línies sobre el teu barri utilitzant només formes valencianes (ací, hui, este, cante, vesprada, xicotet). Després, reescriu-lo amb formes generals (aquí, avui, aquest, canto, tarda, petit). Compara'ls: quin et sona més natural?